Santuari del Sant Crist de Balaguer

Des de fa molts anys, aquest indret ha estat un lloc d’oració. Ens hem de remuntar als temps en què Balaguer era habitat pels àrabs i aquests tenien el seu nucli de població en el Pla d’Almatà. Bona part d’aquest edifici actual és d’aquella època. Era d’estil romànic, del qual queden encara la porta i la rosassa de la façana principal, que donava al pla d’Almata. L’altar major estava situat on hi ha actualment la porta que dóna al costat del riu. Tenia una nau i un creuer de volta i mig de canó. Els braços del creuer anaven des dels graons del presbiteri actual fins on avui hi ha l’arc que sosté el cor.
Al segle XVII, a causa de la gran devoció cada dia més creixent pels miracles que, segons s’explicava, feia el Sant Crist, s’eixamplà el temple i es posà tota l’advocació de la venerada imatge.
Es posà l’altar major al braç situat al nord. La porta principal s’obrí al sud, cara a la ciutat, on es construí una façana totalment plana i coronada per un arc amb curvatura descendent a ambdós costats.
A final del segle XVIII es ca aixecat la volta de la nau principal i es va construir el cambril per al Sant Crist. Durant les primeres dècades del segle XX es construí la façana i la portalada actual.
La venerada imatge fou cremada el 28 de juliol de 1936. es pogué salvar solament el peu dret, per encàrrec de Pere Corberó i Trepat fou esculpida de nou pels artistes Joaquim Ros i Josep Espelta de Barcelona. La beneí el bisbe Ramon Iglesias Navarri i la retornà al seu lloc el 16 de març de 1947.
Essent capellà del Sant Crist Pere Ribes, l’any 1972 es va fer la renovació del presbiteri i l’any 1073 es va decorar el cambril amb frescos del pintor Llucià Navarro.
L’any 1997 es feu l’obertura al sostre per donar llum al presbiteri.

Comentarios Estadísticas

| | Pública