El Rec Comtal

Introducció:
Aquesta sèquia tenia el seu origen en el marge dret del Besòs, dins del terme municipal de Montcada. Una resclosa desviava l'aigua del riu cap al canal i a partir d'aquest punt seguia el traçat marcat pel nivell del terreny als peus del Coll de Finestrelles, els termes municipals de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. S'endinsava intramurs de la ciutat de Barcelona prop de la Porta Nova i desaiguava al Bogatell, entre el port i l'actual Parc de la Ciutadella. El seu recorregut era d'uns 12 km.

Contingut:
Sembla que ja en temps dels romans hi va haver un aqüeducte que portava aigües del Besòs cap a Barcino. Seguint el mateix traçat, l'any 954, el comte Mir I de Barcelona va fer construir el canal, que seria destinat a proporcionar energia hidràulica a 13 molins fins el segle XVIII. També permetria regar terrenys de Sant Andreu, Sant Martí i les hortes de Porta Nova i les seves aigües serien utilitzades per determinades activitats artesanals com les relacionades amb oficis tèxtils o el cuir.
Al llarg del segle XVIII els aprofitaments es veurien intensificats i ampliats: des de principi de segle, com a recurs de subministrament d'aigua a la ciutat de Barcelona. El 1778 es construeix la primera mina subterrània de captació de les filtracions procedents del Besòs, per augmentar el cabal disponible, que va permetre estendre el regatge i intensificar els conreus i va condicionar la instal·lació d'un bon nombre de fàbriques i prats d'indianes en facilitar l'accés a l'aigua necessària per a les operacions de producció de les peces tèxtils.
Al llarg del segle XIX les transformacions experimentades pel Rec Comtal encara són majors: s'amplien les galeries de Montcada per tal d'augmentar les captacions i es construeix un aqüeducte cobert des de la boca de la mina fins a Barcelona, que serà el principal recurs d'abastament d'aigua durant mig segle. L'aqüeducte és tancat el 1914 i substituït el 1918 per un altre conducte amb majors garanties de salubritat. Les aigües de Montcada encara, però, serien consumides per la població barcelonina fins el 1987.
Al poble de Sant Andreu hi havia un molí, del que queden algunes restes malmeses a la part nord, a tocar de les antigues casernes, entre el carrer Palomar i el carrer Fernando Pessoa. A més del molí, també hi ha restes de l'aqüeducte romà i de l'antic camí i el pont de Santa Coloma.

Més informació:
- Manel Martín Pascual (1999). El Rec Comtal (1822-1879). La lluita per l'aigua a la Barcelona del segle XIX. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana.
- Blog sobre el Rec Comtal: http://el-rec-comtal.blogspot.com.es/

Comentarios Estadísticas

| | Pública | Español • Inglés