Batalla d'Aquisgrà

La batalla d’Aquisgrà fou una acció bèl·lica de la Segona Guerra Mundial, que va tenir lloc entre els dies 2 i 21 d’octubre de 1944 i va ser enfrontar forces estatunidenques i alemanyes als voltants d'Aquisgrà. La ciutat havia estat incorporada a la línia Sigfrid, la principal línia defensiva de la frontera occidental d'Alemanya; els aliats esperaven capturar-la ràpidament i avançar fins a la conca industrialitzada del Ruhr. Tot i que la major part de la població civil d'Aquisgrà va ser evacuada abans que comencés la batalla, bona part de la ciutat va quedar destruïda i ambdós bàndols van patir fortes pèrdues. Va ser una de les majors batalles urbanes de les forces nord-americanes en la Segona Guerra Mundial i la primera ciutat alemanya a ser capturada pels aliats. La batalla va acabar amb una rendició alemanya, però la defensa aferrissada que van plantejar va alterar significativament els plans aliats per a l'avanç cap a l'interior d'Alemanya.

Al setembre de 1944, els aliats occidentals havien arribat a la frontera occidental d'Alemanya, que estava protegida per la línia Sigfrid. El 17 de setembre, les forces britàniques, nord-americanes i poloneses van iniciar l'operació Market Garden, un ambiciós intent de superar la línia Siegfried travessant el Baix Rin als Països Baixos. El fracàs d’aquesta operació, i uns greus problemes de subministrament provocats per les llargues distàncies implicades en la el ràpid avenç per França, van posar fi a la primera carrera aliada cap a Berlín. Les baixes alemanyes a França havien estat altes; el mariscal de camp Walter Model va estimar que les seves 74 divisions tenien uns efectius reals equivalents a només 25, però els problemes logístics dels aliats van donar als alemanys una mica de descans, que van aprofitar per refer-se. Al setembre, el reforç de la línia Sigfrid planejat per l'alt comandament de la Wehrmacht va suposar un total de 230.000 soldats. Al començament del mes, els alemanys tenien al voltant de 100 tancs al front occidental, però a les acaballes en tenien uns 500. A mesura que els homes i els equips continuaven arribant a la línia Sigfrid, es va aconseguir establir una profunditat defensiva mitjana de gairebé 5 km.

Wikipedia