Conquesta de Navarra

La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el segle XII, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya. Posteriorment, la Baixa Navarra, que va aconseguir revertir-la, es va mantenir com a regne suposadament independent fins al segle XVII, en què el seu rei va obtenir la Corona Francesa i va imposar als seus habitants la incorporació, deixant de ser regne a la fi del segle XVIII després de la Revolució francesa. Per la seva banda, l'Alta Navarra, integrada en la Corona d'Espanya, va deixar de ser regne molt més tard, al segle XIX.
En morir sense descendència Alfons I el Bataller, rei de Pamplona i Aragó, el 1135, es va produir la restauració del regne de Pamplona per decisió dels seus nobles. Després d'aquesta restauració, les relacions dels tres regnes veïns van ser de constants incursions. En aquest segle XI el regne de Castella i el d'Aragó, de forma reiterada, van pactar repartir-se el regne de Pamplona; com a línia divisòria es marcava el riu Arga. En diverses ocasions aquests tractats es van signar després d'incursions pamploneses. Amb Sanç VI el Sabi hi ha constància que es denominava ja de forma escrita com regne de Navarra, i llavors es van produir les pèrdues del senyoriu de Biscaia, la Bureba i la Rioja, en part degudes a la fidelitat canviant dels seus nobles i també per les incursions armades del castellà. En finalitzar el segle, amb Sanç VII el Fort va tenir lloc la pèrdua del Duranguesat, la resta d'Àlaba i Guipúscoa per invasió del seu territori, encara que en la historiografia hi ha discrepància del grau de resistència o col·laboració.

Més informació

Comentaris Estadístiques

| | Pública | Anglès • Espanyol