Sant Esteve d'Olius

Sant Esteve d'Olius és l'església parroquial d'Olius, al Solsonès, declarada Bé cultural d'interès nacional.

La parròquia de Sant Esteve d'Olius, esmentada des del 985, es troba aïllada a la dreta del Cardener, al centre d'un terme rural. L'edifici actual, bastit a la segona meitat del segle xi i consagrat el 1079, és d'una nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó, que recolza sobre arcs torals, reforçats a l'exterior per contraforts adossats. L'absis és decorat exteriorment amb arcuacions i lesenes de tipus llombard. Sota el presbiteri elevat hi ha una cripta, que constitueix l'element més interessant del conjunt. Semblant a les de Cardona i Vic, està formada per tres naus prou altes , separades per sis columnes de fust i capitells desiguals, i cobertes amb volta d'aresta. Està il·luminada per tres finestres obertes a la part baixa de l'absis. L'accés actual a la cripta, mitjançant un arc rebaixat i una escalinata amb barana de ferro forjat, respon a una modificació posterior, probablement del segle xvi. Al mur nord hi ha la porta del campanar, és una torre quadrada propera a l'absis i amb finestres sageteres, a la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt per banda. L'actual porta d'accés és al mur sud, amb grans dovelles treballades. La porta primitiva, avui tapiada, és al frontis, d'arc de mig punt. Són també actuacions posteriors la porta adovellada de migdia, que substitueix la de ponent, i la torre del campanar. Modernament l'interior de l'església ha estat despullat de l'ornamentació de tipus classicitzant, afegida probablement a la segona meitat del segle xvii. Entre l'absis i el portal hi ha una masia adossada, del segle xvii, que correspon a la rectoria. Del primitiu castell d'Olius resta una masia a cent passos de l'església, i en la qual encara es pot veure part d'una torre.

Més informació

Comentaris Estadístiques

| | Pública | Espanyol