Serralada Cantàbrica

La Serralada Cantàbrica és un sistema muntanyenc del nord d'Espanya que discorre paral·lel al Mar Cantàbric. Té una longitud de 480 quilòmetres des de la depressió basca fins al Massís Galaico-Lleonès, passant pels Pics d'Europa. La serralada se situa en les comunitats autònomes de País Basc, Cantàbria, Principat d'Astúries i Castella i Lleó i representa el límit pel sud de l'anomenada Espanya humida o verda. Mentre que en el seu vessant sud i des de l'altiplà tot just existeix desnivell, en el vessant nord el desnivell és bastant acusat per la proximitat al mar, cosa que fa que els rius, de caràcter torrencial, salvin el pendent encaixats en valls en forma de V de vessants pronunciats. Els seus cims sobrepassen els 2.000 metres en els trams més acusats d'Astúries, el nord de Lleó i Palència i en la zona oriental de Cantàbria. Els vents dominants, d'origen oceànic, xoquen amb la serralada, ascendint i condensant-se com a resultat del refredament. A causa de l'efecte Foehn, es produïxen abundants precipitacions al vessant nord cantàbric i quan els vents descendeixen cap al vessant meridional són ja secs, originant un clima més àrid.

Wikipedia