Castell de Bunyol

El castell de Bunyol s'estén de nord-oest a sud-est ocupant aproximadament 400 m de longitud, assentat sobre dos massissos rocosos domina la ciutat i tota la Foia de Bunyol, i és un dels més grans de la província de València.
Construït el segle XIII pels comtes d'Urgell, la seva importància estratègica es basava a estar en l'antiga frontera entre el Regne de Castella i el Regne de València. El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar. El 1413 fou expropiat, amb la resta dels dominis de Jaume II d'Urgell arran de la seva revolta, que comportà el setge del castell. Alfons el Magnànim el va vendre més tard a Berenguer Mercader i la família Mercader, una de les més representatives de València, es va vincular a La Foia de Bunyol des de 1425 fins a 1836, que el senyoriu va passar definitivament a la Corona. Amb Felip III de Castella, Bunyol i la seua comarca es converteixen en el comtat de Bunyol, sent el seu primer comte el senyor Gaspar Mercader i Carròs, el 3 de maig de 1604.

Wikipedia