Caserna, Parc i Mestrança d'artilleria

Després de la guerra de Successió, amb la intenció de millorar l’administració de l’Armada, es van crear els departaments marítims, i es va dividir la costa en tres sectors: el de Cartagena gestionava la Mediterrània; el de Cadis administrava la Mediterrània Sud, i el de Ferrol tenia jurisdicció al Cantàbric. A cada departament s’hi va construir un arsenal per a la construcció naval; i la Drassana de Barcelona va perdre així la seva funció naval, i es va dedicar progressivament a activitats vinculades amb la fabricació d’artilleria i l’allotjament dels exèrcits.
Des del segle XVI, la Drassana era una instal·lació militar de caire permanent, dotada d’una guarnició fixa, però va ser a partir del segle XVIII quan es plantegen obres d’ampliació i millora de les seves insuficients instal·lacions, i s’hi construeix la Caserna Nova, a prop de la Rambla, per allotjar les tropes de cavalleria. Amb el temps, aquestes instal·lacions van albergar també les tropes d’artilleria i d’enginyers.
Al llarg de l’edat moderna, la Drassana fou aprofitada per a la construcció naval, i com a dipòsit d’artilleria i municions. Després de la guerra de Successió, quan les activitats marítimes van ser desplaçades a Cartagena, les Drassanes es van utilitzar com a Parc d’artilleria, és a dir, com a dipòsit d’armes, pertrets i materials relacionats amb l’artilleria.
Al segle XIX, les Drassanes seran a més Mestrança d’artilleria, perquè al recinte també hi haurà tallers i espais per a la construcció de canons. 

Més informació

Comentaris Estadístiques

| | Pública | Anglès • Francès