Castell d'Oliola

Antic castell andalusí de frontera, és situat al cim del serrat que hi ha al costat del poble d'Oliola, a ponent de l'església de Sant Tirs. Des del castell es domina la vall d'Oliola i l'antic camí d'Agramunt.

És referit en les fonts àrabs. Segons el cronista al-Udhrí, l'any 908 Muhàmmad al-Tawil, senyor d'Osca, s'apoderà de la ciutat de Lleida. L'any 909 emprengué una ràtzia per les regions de la frontera catalana i prengué els castells d'Alguaire, Gualter i Oliola. Captivà tres-cents presoners. El lloc fortificat d'Oliola serà reconquerit i repoblat als volts de l'any 1035. L'any 1061, Pere Miró llegà en el seu testament al seu fill Arnau, entre altres béns, els alous i les propietats que tenia al «kastro de Uliola». L'any 1157, és documentat el cavaller Arnau d'Oliola en un procés que enfrontava el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i Pere de Puigverd, senyor d'Oliola. Sembla que Arnau d'Oliola era el castlà del castell d'Oliola; altres membres d'aquesta nissaga, els Oliola, que prengueren el nom de la fortalesa, es troben referits en diverses escriptures del segle XII.

Wikipedia