Vescomtat d'Illa

El vescomtat d'Illa fou una jurisdicció feudal creada pel rei Sanç I de Mallorca amb la vila d'Illa al Rosselló, que pertanyia als Fenollet, i a més a més Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d'Amunt i Estoer. Els vescomtes es consideraren successors dels vescomtes de Fenollet.

El seu fill Pere VII va heretar Illa del pare i Canet de Rosselló de la mare i es va titular vescomte d'Illa i Canet. Va tenir cinc germans: Galceran, comanador de Sant Joan al Masdéu ; Timbor , casada amb Bernat II, vescomte de Cabrera; Ponç , canonge de Vic; Hug , canonge d'Elna, bisbe de Vic i bisbe de València; i Bertran, castellà d'Alaró i senyor de la cavalleria del Masnou, i del qual una filla, Esclarmonda, es va casar amb Felip Dalmau I de Rocabertí, vescomte de Rocabertí. Pere VII es va casar amb Marquesa de Saportella, baronessa de Lluçà i la Portella, i hi va tenir tres fills: Beatriu ; Marquesa i Andreu I. El darrer va morir cap al 1387; estava casat tres vegades , però només va tenir successió amb la primera: el seu fill i successor Pere VIII i un altre fill anomenat Bernat Guillem, que va morir jove; va tenir també un fill natural anomenat Gastó, mort el 1378.

Wikipedia