Església de Saint-Jean-au-Marché - Troyes

L'església va ser destruïda pels invasors normands al voltant de 889-892 i probablement va ser reconstruïda en fusta, com la majoria dels edificis de l'època.

Als segles XIII i XIV, l'església va ser reconstruïda completament, aquesta vegada en pedra, tal com la veiem avui. El cor i el creuer, danyats pel gran incendi de Troyes el 1524, van ser reconstruïts a principis del segle XVI. A l'exterior, l'església estava flanquejada per petites lògies (petites cases), que van ser destruïdes a principis del segle XX. El campanar, a la cantonada sud-oest de l'edifici, es va esfondrar el 1911, emportant-se la façana oest durant els treballs de demolició de les lògies. L'estructura de fusta albergava les campanes que ara es troben a les naus laterals nord i sud, que amb prou feines es van veure afectades per l'accident.

A l'interior, la capçalera plana acull un retaule monumental d'estil italià, dissenyat el 1667 per l'arquitecte parisenc Noblet i decorat amb pintures de Pierre Mignard de Troyes (segle XVII). Els 32 seients del cor procedeixen probablement de l'antiga abadia de Notre-Dame-aux-Nonnains (on es troba l'actual prefectura). La nau i les laterals, amb pilars amb capitells decorats i claus esculpides, presenten grans finestrals gòtics.

El tercer tram conté El juí de Salomó (1511), mentre que els trams de la nau sud faran les delícies dels curiosos: La circumcisió de Crist, El martiri de Santa Àgueda (amb el seu rostre somrient!) i La coronació de la Verge, pintades cap al 1495. L'església també conté algunes belles escultures de l'escola troiana , moltes de les quals daten d'abans de l'incendi del 1524: una Pietat, la Visitació d'inspiració flamenca i la Deploració. El tabernacle va ser decorat per François Girardon (1691).

Willem Vandenameele