Ànglia de l'Est

Ànglia de l'Est o Ànglia Oriental fou un dels regnes sorgits a Britània després de l'enfonsament del poder romà. El seu territori era ocupat principalment per la tribu dels icens, a la qual pertanyé la famosa Boadicea. El van fundar els angles al final del segle vi i va ocupar els moderns comtats de Suffolk i Norfolk i part dels d'Essex i Cambridge.
En l'època de Raedwald va viure una època d'hegemonia, però el 794 va caure sota el domini de Mèrcia i va ser conquerida pels danesos el 869, que el va incloure dins el Danelaw. Després seria conquerida per Eduad el Vell i incorporada al regne d'Anglaterra el 918.

El regne es va fundar cap al 520, quan els angles passaren a habitar la terra dels icens, i van ocupar un territori que comprenia els comtats de Norfolk i Suffolk més part dels Fens, cosa que se sap per la dot que va rebre Ermenilda filla de la reina Anna. La dinastia governant era la dels Wuffingas, possiblement descendents dels varins.

Wikipedia