Conquesta de Sardenya

La conquesta de Sardenya va ser materialitzada per Jaume el Just entre 1323 i 1326. L'illa de Sardenya, sotmesa a la influència mercantil de pisans i genovesos, estava dividida en quatre senyories , de les quals tres estaven gairebé sota control dels pisans i la quarta, la dels Arborea, hi tenia una aliança estreta. Les dificultats de les finances reials després de les guerres per Sicília , els conflictes amb la Corona de Castella per les terres de Múrcia i Alacant i el fracàs d'una temptativa de conquesta d'Almeria expliquen el retard de Jaume el Just a l'hora de materialitzar la conquesta de Sardenya, de la qual havia obtingut la infeudació del papa .
La possessió de l'enclavament sard podia interessar als catalans per raons econòmiques i estratègiques car posseïa nombroses riqueses naturals ; la producció agrícola i ramadera eren abundants; la situació geogràfica de l'enclavament permetia controlar millor la navegació a la Mediterrània occidental, cosa que permetia guanyar posicions en les rutes marítimes cap al llevant mediterrani, on es feia el comerç més lucratiu; i de passada, la conquesta de Sardenya tenia altres avantatges, com guanyar mercats i enclavaments als competidors pisans i genovesos; suprimir una base del corsarisme; obtenir recursos complementaris per a l'erari reial i proporcionar terres i honors a la noblesa.

Wikipedia