Capella de Nossa Senhora-a-Branca - Braga

L'edifici actual data del segle XVIII , però hi ha notícies d'una ermita dedicada a la Mare de Déu a la zona des del primer quart del segle XIV.

Va ser reconstruïda en temps del bisbe D. Diogo de Sousa, com a remat del camp de Santa Anna, que ell havia obert. Originalment es deia Església de La nostra Senyora de les Neus. Per haver-hi una imatge de Nostra Senyora vestida de blanc al nínxol central de la façana de l'església, va passar a anomenar-se Senhora-a-Branca, que es va convertir en el nom actual de l'església.

La invocació (lat: Sanctae Mariae ad Nives) està directament vinculada a la Basílica de Santa Maria la Major de Roma , la qual cosa explica també la devoció a la Nativitat que es va desenvolupar en aquest temple de Braga.

Al frontó, al centre, es pot llegir la següent inscripció, presa del Salm 67: NIVE / DEALBABUNTR / IN SELMON / MONS DEI / MONS IN QUO / BENEPLACITUM / EST DEO / HABITARE IN EO / ANNO D. 1771.[2]

L´església és un exemple d´arquitectura manierista, barroca i neoclàssica.

L'església compta amb un òrgan de tubs obra de José António de Sousa, del 1774. Destaca el sagrari de l'altar de la Tribuna, obra d'André Soares, del 1751. Els dos retaules laterals, dedicats a la Mare de Déu i al Sagrat Cor de Jesús, són de finals del segle XIX, igual que la blava. L'altar de la façana és del 1903 i el de la sagristia, encara que instal·lat el 1711, és del segle XVII.

Willem Vandenameele