Batalla de Crisòpolis

La batalla de Crisòpolis va tenir lloc el 18 de setembre del 324 a Crisòpolis , a prop de Calcèdonia , entre els dos emperadors romans Constantí I el Gran i Licini I. La batalla fou l'encontre final entre els dos emperadors. Després que la derrota del seu exèrcit en la Batalla de l'Hel·lespont, Licini va retirar les seves forces de la ciutat de Bizanci a través del Bòsfor cap a Calcèdonia. Constantí el va seguir i va guanyar la batalla. Això va deixar Constantí com a emperador únic, acabant el període de la Tetrarquia.

En els vint anys precedents l'Imperi Romà havia estat governat per un sistema tetràrquic ideat per Dioclecià, segons el qual dos emperadors principals governaven amb el títol d'august que comptaven amb el suport de dos emperadors auxiliars, que serien els següents en la successió i que tenien el títol de cèsar. Amb això no es pretenia dividir l'imperi creant Estats nous, sinó repartir les tasques de govern i defensa, ja que el territori havia esdevingut massa gran. El sistema es va començar a venir avall quan l'emperador Galiè es va saltar els acords nomenant dos cèsars que no estaven prevists. Aquesta decisió no va ser ben acceptada i altres es van autoproclamar emperadors augusts, entre ells Constantí i Licini I; amb el temps, el primer va arribar a controlar la meitat occidental de l'imperi i el segon la meitat oriental.

Wikipedia