Comas i Solà i l'esperit de Leonor: La Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts

Introducció:
La primavera de 1907, el conegut i prestigiós astrònom català, Josep Comas i Solà va ser convidat a investigar el curiòs fenòmen de la materialització d'un esperit. Comas i Solà va idear una sèrie de condicions i passos a seguir per tal d'estudiar l'espiritisme com si d'un experiment de laboratori es tractés. La mèdium i els seus defensors, però, van trobar que algunes de les imposicions de l'astrònom impedien la concentració i, per tant, la realització final dels fenòmens. Comas i Solà va ser, durant anys, membre de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona.

Contingut:
Josep Comas i Solà ha estat un dels astrònoms catalans més reconeguts del segle XX. Primer director de l'Observatori Fabra, que depenia de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts, va descobrir planetes i estrelles i era especialment popular pels seus esforços de divulgació de l'astronomia i per la seva simpatia pels moviments obrers. L'any 1907 Comas va ser convidat a estudiar a la mèdium Carmen Domínguez, que tenia com a especialitat la materialització d'un esperit. Sembla que Domínguez, tota vestida de negre, s'amagava en una habitació fosca al costat d'on eren els assistents a la sessió, que també estaven en bona mesura a les fosques. Poc després apareixia un esperit vestit completament de blanc que deia dir-se Leonor. Comas va sotmetre la mèdium a determinades proves, com, per exemple, cosir una sèrie de faixes al voltant de la cintura per tal de que quedés subjectada a la cadira. En aquesta ocasió, Leonor no va aparèixer, però els espiritistes van argumentar que aquest tipus de mecanismes afectaven l'activitat de la mèdium, que no podia exercir les seves facultats. En tot això hi havia doncs problemes d'autoritat: qui la tenía, el científic o l'espiritista? Però també hi intervenien els criteris socials d'honor i decència. El mateix Comas deia que ell podria aixecar-se al mig de la sessió, encendre els llums i desemmascarar l'esperit, però que no ho feia per respecte cap a la mèdium i els seus companys espiritistes. Després de l'experiència, Comas va publicar una sèrie d'articles en les que categoritzava els fenòmens en tres grups: els certs, els dubtosos i els falsos. Comas deia que certs cops i efectes lluminosos que succeïen durant la sessió podien ser certs, que les marques que s'observaven a mans i peus de la mèdium eren dubtoses però que l'aparició de la Leonor, i la possibilitat del contacte amb esperits en general, era falsa. La conclusió de Comas és clara: "L'espiritisme, tal i com es concebut, no pot de cap manera ser acceptat per la ciència".

Més informació:
A. Graus; J. M. Bonet (2014). "L'astrònom que podia veure cometes però no esperits: el cas Comas i l'espiritisme barceloní (1906-1908)". A: P. Bernat (ed.). Astres i meteors: Estudis sobre història de l'astronomia i la meteorologia. Calvià: Edicions Talaiots, pp. 125-139.

Comentaris Estadístiques

| | Pública