Sala Parés (C/Petritxol, 5)

La Sala Parés és la galeria d’art més antiga d’Espanya, inaugurada el 1877, va ser la més important de la Barcelona de l’època modernista. Des d’aquí es difonia la pintura burgesa destinada a decorar els nous habitatges que es construïen a l’Eixample, que tot just començava la seva expansió. La Sala Parés va servir a les noves generacions d’artistes plàstics per trencar amb el conservadorisme de l’art acadèmic d’aleshores, i es van donar a conèixer gràcies a aquesta sala. Entre ells destacaven Casas i Rusiñol. Casas hi exposà l’any 1884 i posteriorment, el 1889, en el marc d’una exposició col•lectiva, van exposar conjuntament . Aquestes exposicions se’n van sumar moltes més, algunes amb el seu amic Enric Clarasó.

Al principi de la dècada dels noranta hi van exposar obres realitzades a París (degut a la seva estança a la ciutat), de marcat caràcter impressionista. La Sala Parés no solament acollia els representants de la pintura burgesa i de consum, sinó també aquells altres que es plantejaven amb el seu art unes inquietuds molt més grans, i que aviat van ser anomenats, amb menyspreu per alguns i amb admiració per altres, els “modernistes”. Els definia el caràcter intensament “modern” que tenien les seves obres, vistes des de la perspectiva de la moderada Catalunya artística de l’època.

Casas va presentar a la sala l’obra Corrida de toros, el 1884, va ser molt polèmica, ja que estilísticament era massa moderna per l’època. En ella es representa una corrida a la plaça de toros de la Barceloneta i el pintor va voler captar i expressar la passió d’una psicologia col•lectiva i plural manifestada en aquesta festa popular. La massa anònima adquireix un protagonisme que desplaça el valor de l’individu i al mateix temps atrau i capta l’atenció de l’espectador, que es converteix en copartícep de l’acció.

Evajove86