Parc de l'Estació del Nord

El Parc de l'Estació del Nord està situat als terrenys al voltant de l'estació d'autobusos del mateix nom al Districte de l'Eixample de Barcelona. Va ser creat el 1988 amb un projecte d'Andreu Arriola, Carme Fiol i Enric Pericas. El 1999 va ser ampliat per Patrizia Falcone.

Als terrenys del parc va existir des del 1862 una estació ferroviària anomenada "Estació de Saragossa". El 1878 l'estació va a passar a anomenar-se "Barcelona Nord", al ser absorbida per la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya. El 1912 es va construir una nova façana amb estil modernista, obra de Demetri Ribes. El 1941 l'estació es va integrar a la nova Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles , i va a passar a anomenar-se "Estació Barcelona-Vilanova", encara que va conservar la seva denominació anterior a nivell popular. El 1972 el Ministeri d'Obres Públiques va clausurar l'estació i va traslladar totes les línies a l'Estació de França. Després d'un temps en desús, el 1983 l'Ajuntament va comprar a la RENFE els terrenys —un total de 57 757 m2—, i va reconvertir l'estació en una terminal d'autobusos, actualment una de les més importants de Catalunya en nombre de viatgers i connexions nacionals i internacionals. No obstant, una part dels seus terrenys va seguir en desús i en un estat de semi-abandó, fins que amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 es va condicionar un poliesportiu per acollir les competicions de tennis de taula. Amb aquest motiu es va remodelar l'edifici de l'estació, i es va crear una caserna de la Guàrdia Urbana, al mateix temps que a la zona oriental del recinte es va dedicar a parc públic, inaugurat el 1988 amb un projecte d'Andreu Arriola, Carme Fiol i Enric Pericas. Per una altra banda, en uns altres terrenys de l'estació es va crear el Teatre Nacional de Catalunya i l'Auditori de Barcelona , a la zona nord-est del recinte.

Més informació

Comentaris Estadístiques

| | Pública | Espanyol