Batalla de Pavia

La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.

La possessió i domini del Milanesat constituïa un més dels punts de fricció entre Francesc I de França i Carles I d'Espanya. A la primavera de 1524 el monarca francès porta a terme un intent fallit d'apoderar-se de Milà, cosa que aconsegueix amb una ràpida acció efectuada a l'octubre següent. Les tropes espanyoles van evacuar Milà i es van refugiar a Lodi i altres places fortes. Dos mil espanyols i cinc mil lansquenets alemanys, manats tots ells per Antonio de Leiva, es van atrintxerar a la veïna Pavia. Els francesos van assetjar la ciutat, però Antonio de Leiva, veterà de la guerra de les Alpujarras, va saber organitzar-se per a resistir més enllà del que l'enemic esperava. Mentre els francesos esperaven la capitulació de Leiva, van rebre notícies d'un exèrcit que baixava des d'Alemanya per a donar suport la plaça assetjada: més de quinze mil lansquenetes alemanys i austríacs tenien ordres de l'Emperador de posar fi al setge i expulsar els francesos del Milanesat.Durant el setge, els homes del rei de França van ocupar i saquejar els nombrosos monestirs i pobles que es trobaven fora de les muralles de Pavia.

Wikipedia