Kizil Irmak

El Kizil Irmak és un riu de Turquia, clàssic Halys . El nom turc vol dir 'Riu Roig' i és el més important de Turquia. Neix a les muntanyes que separen les províncies de Sivas i Erzurum; passa per Sivas i entra a la província d'Ankara, on creua les muntanyes Arciş i Köse Dağ, que provoquen la seva característica corba de més de 250 km. Es dirigeix, llavors, primer al sud-est i després altre cop al nord, on acaba desguassant a la mar Negra, no lluny de Bafra. Quan baixa carregat, les aigües són d'un color groc fosc; generalment, a l'estiu porta poca aigua. La seva llera és grossa i les ribes altes. El seu curs total és de 1.350 km. Afluents per la dreta, són el Khän-şüyu i el Delice; per l'esquerra, el Şärümşäk Çay, el Devrez Çay, i el Gökırmak . Hi ha mines de sal gemma a uns 50 km al nord de Yuzğad, al llogaret de Sari-Kamiş. Modernament, s'hi han construït diversos embassaments: Kesikköprü, Altınkaya, Kapulukaya i Derbent.

Sota els hittites, fou conegut com a Marassantiya. El 585 aC, es va lliurar una batalla entre lidis i perses a la seva riba i, des de llavors, fou la frontera oriental del Regne de Lídia amb l'Imperi persa; el 547 aC, el rei Cressus va travessar el riu per atacar als perses, però fou derrotat pel rei Cir II el Gran, que va guanyar la decisiva batalla coneguda com a Batalla de l'Halis, que va posar fi al Regne de Lídia i va portar el domini persa fins a la mar Egea.

Wikipedia