República de Nòvgorod

La República de Nóvgorod fou un extens estat medieval que ocupava territoris de l'actual Rússia, des del mar Bàltic fins als Urals, entre els segles xii i xv. La seva capital era la ciutat epònima de Nóvgorod.

Les tendències de Nóvgorod a separar-se de la Rus de Kíev es van manifestar a la primera meitat del segle xi. Els boiars de Nóvgorod eren els principals promotors de la separació, amb el suport de la població urbana que havia de pagar tribut a Kíev i equipar les tropes per a les seves campanyes militars. En els primers anys del segle xii, Nóvgorod va començar a convidar diferents kniazs per governar la ciutat sense demanar consell o confirmació del Príncep de Kíev. El 1136 els boiars i els principals mercaders van obtenir la independència política. Ciutats com Stàraia Russa, Stàraia Làdoga, Torjok i Oréixek es van col·locar sota el domini de Nóvgorod. La ciutat de Pskov era part de la República de Nóvgorod al segle xii tot i que va començar a reclamar la seva independència a mitjans del segle xiii. La independència de Pskov va ser reconeguda pel tractat de Bólotovo el 1348. Entre els segles XII i XV la República de Novgorod es va anar expandint a l'est i nord-est. Els moviments polítics van explorar les àrees del llac Onega, el riu Dvinà Septentrional, i les costes del mar Blanc. Les tribus úgriques, que habitaven al nord dels Urals, van haver de pagar tribut a Nóvgorod. Les terres al nord de la ciutat, riques en pells, fauna marina i salines, van ser de gran importància econòmica per a la República de Nóvgorod.

Wikipedia