Plaça d'armes - Sevilla

La plaça d'armes de Sevilla, també coneguda com a estació de plaça d'armes (on es troba l' actual estació d'autobusos de la ciutat), va ser originàriament una estació de tren que va funcionar entre 1901 i 1990. Aleshores era coneguda com 'estació de Còrdova' i va ser construïda per la Companyia Ferroviària de Madrid, Saragossa i Alacant (MZA).

Durant molts anys també va ser una de les principals estacions de tren de Sevilla i la terminal dels trens de Meseta, Còrdova, Huelva i Extremadura.

A més de l' edifici de viatgers d'estil neomudèjar, l'estació formava un complex amb instal·lacions de mercaderies i classificació. Després de la nacionalització de la xarxa ferroviària, l'any 1941, les instal·lacions es van integrar a la xarxa de Renfe. Després del seu tancament, l'edifici que allotja aquesta estació es va convertir en un centre comercial amb diversos cinemes i restaurants .

L'edifici que acollia l'aleshores estació de tren té un estil regionalista i neomudèjar, inspirat en la Gran Mesquita de Tànger i el Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada . L'edifici està dividit en tres parts. La central i més gran estava tancada per un costat amb una gran finestra de vidre i ferro, mentre que l'altra part estava oberta al pas dels trens, que deixava l'estació perpendicular a l'entrada principal de l'edifici.

En un principi, el lloc on més tard es va construir l'estació era un raval de la ciutat on es portava bestiar per a pasturar.

Ja al segle XIX, aquesta zona seria escollida per les tropes estacionades a Sevilla en aquell moment per realitzar les seves maniobres i exercicis . Tot i que això no es pot dir amb certesa, aquest podria ser l'origen del nom d'aquesta estació , referint-se als extensos patis centrals de la caserna destinats a aquesta finalitat. De la mateixa manera, també s'anomenava Campo de Marte, Campo de Paradas (desfilades militars) o Campo de Bailén (per la famosa batalla contra els Gabachos) i Campo del Ejercicio.

No obstant això , a la plaça d'Armes es van continuar fent cercaviles i actes militars . A més, a la segona meitat del segle XIX, aquest va ser el lloc on es produïen els afusellaments dels condemnats per delictes polítics en temps de guerres civils, revolucions, enderrocaments, etc.

Un d'ells va ser el dels 82 joves sevillans que donarien nom a la famosa 'pedra de dol' de la capital.

willem vandenameele