Còlquida

La Còlquida fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al segle ix aC. Els kholka i el seu regne de Còlquida van destruir la confederació de Diaochi , però això els va posar en contacte directe amb Urartu. En les fonts d'Urartu, s'esmenten nombroses ciutats reials de la Còlquida i sembla, doncs, que ja al segle viii aC tenia un bon grau de civilització. Un sol rei governava la Còlquida, i en cada província hi havia un governador. Aquest Regne de Còlquida apareix en el mite dels argonautes, que van anar a la Còlquida a buscar el velló d'or. Èsquil i Pindar foren els primers a esmentar Còlquida, que anteriorment era anomenada Aea, perquè fou la suposada residència del rei Aetes, que, segons els grecs, governava la Còlquida.

Cap al 750/748 aC, el rei Sardur II d'Urartu va envair el país i va devastar-ne el sud. Cap al 747/741 aC, hi va tornar i va conquerir la residència reial d'Ildamuche, que era la seu d'un govern provincial. Poc després, van començar les escomeses dels cimmeris, que els georgians anomenaren Ghmir i que van provocar molts danys i morts. Al seu darrere, van venir els escites i el país va quedar assolat. Els georgians de la muntanya van baixar al pla i això va desorganitzar l'economia. Però l'autoritat del rei es va mantenir. Els governadors regien les províncies. Els escites i els medes van destruir Urartu el 590 aC, i el lloc d'Urartu va ser ocupat per les tribus armènies. Així la Còlquida i Armènia van esdevenir veïnes. El rei de la Còlquida encara consta com un dels que, el segle v aC, enviava tribut al rei dels aquemènides de Pèrsia . El tribut, que s'enviava cada cinc anys, eren cent noies i cent nois joves esclaus. Còlquida tenia rang de satrapia dins la satrapia d'Armènia.

Wikipedia