Puigpelat

La història de Puigpelat a partir del segle xii s'identifica totalment amb la de la mal anomenada "comanda hospitalera de Vallmoll" que amb més propietat s'hauria de dir comanda hospitalera de l'Hospitalet de Vallmoll o de Puigpelat.

El desconeixement de la història de la comanda hospitalera de Vallmoll, i el fet de portar aquest nom, va fer pensar a historiadors de finals del dinou, Emili Morera i Llauradó entre d'altres, que aquella casa-convent havia estat situada dins del poble de Vallmoll. L'entrellat el començà a desfer, molts anys després, Pere Català Roca, a Els castells Catalans, en intuir que calia situar l'anomenada comanda de Vallmoll a Puigpelat. L'exhaustiva investigació realitzada fa uns anys per Lluís M. Figueras sobre el senyoriu de Selma , va aclarir molts aspectes de la història de l'esmentada comanda. Poc després, Joan Fuguet a Templers i hospitalers, I, Guia del Camp… va ampliar l'estudi de la desapareguda casa hospitalera de Puigpelat.
Així doncs, el convent hospitaler de Vallmoll, malgrat portar aquest nom, mai no va estar situat al poble de Vallmoll sinó al terme de Puigpelat, concretament a l'actual a partida de l'Hospitalet. Originàriament, l'Hospitalet i Puigpelat havien estat quadres de l'antic castell de Vallmoll que, en data incerta del segle xii, van ser donades en lliure i franc alou a l'Orde de l'Hospital. Tot sembla indicar que a començaments del segle xiii, els santjoanistes instal·laren allí una comanda que portà per nom "les cases de Vallmoll" o l'Hospitalet.
El castell de Vallmoll des de l'alta edat mitjana havia tingut jurisdicció sobre un vast territori que constituí la baronia de Vallmoll, l'esdevenidor històric de la qual fou clarament exposat en un estudi de l'arxiu patrimonial que realitzà, l'any 1979, Jaime Salvà, Marquès de la Torre, descendent directe del darrer baró.

Wikipedia