Setge de Motya

El Setge de Motya va tenir lloc el 398 o el 397 aC, quan Dionís el Vell va trencar el tractat de pau existent des del 405 aC entre Siracusa i Cartago en la seva lluita pel control de Sicília. Aprofitant l'aturada de les hostilitats entre les dues potències, Dionís havia reforçat el seu exèrcit de mercenaris, incrementat la seva flota i assegurat el seu poder com dictador de la ciutat, que va fortificar. Un cop llest, va atacar i saquejar la ciutat fenícia de Motya, malgrat els esforços d'Himilcó Hannó per socórrer-la.

Himilcó Hannó havia liderar una triomfant campanya per Sicília el 406 aC, capturant i saquejant les ciutats gregues d'Agrigent, Gela i Camarina. Durant el conflicte, la divisió entre les files gregues va permetre que Dionís aconseguís el poder, executant els seus rivals i assumint el paper de dictador. Quan els cartaginesos es dirigien cap a Siracusa, Himilcó i Dionís van arribar a un acord força avantatjós per Cartago, doncs assegurava la seva esfera d'influència sobre la part occidental de Sicília i les tribus nadius d'Elimis i Sicans, a més dels tradicionals aliats fenicis. Els Sículs i les ciutats de Leontini i Messina restaren neutrals.

Wikipedia