Parc Temàtic Arnado - Ponte de Lima

Aquest parc forma part del Projecte Global de Valorització de les Riberes de Lima i el disseny té una funció cultural i recreativa. El component cultural crida latenció del visitant sobre levolució històrica de la humanització del paisatge.

D'aquí va sorgir la idea de crear un jardí temàtic que portés els visitants a un viatge a través de la història de l'art de la jardineria , les arrels del qual estan profundament connectades amb la cultura rural.

A més de la reutilització de les estructures agrícoles existents , als antics camps s'integren jardins erudits de diferents èpoques . Al jardí botànic, la plantació és didàctica i destaca l' hivernacle amb l'estany que l'envolta .

La cultura rural segueix present en diversos elements, com les vinyes, els sistemes de reg des de l'estany i les regadores de granit , la sínia, la gran era i l'horri.

Jardí romà

El jardí sempre ha tingut un paper molt important a la casa romana. El visitant pot contemplar una recreació d'un espai inspirat a la famosa Casa dos Repuxos de Conímbriga.

Una columnata de maons fets a mà emfatitza la idea del peristil al voltant del jardí aquàtic i el triclini que domina el llac. El jardí del peristil forma un espai interior-exterior a la casa romana que sovint permet portar la natura a l'interior de casa.

El sòl de mosaic de llambordes portuguesos pretén reflectir la influència que la cultura romana continua tenint a les nostres tradicions culturals actuals. L´ús de diferents patrons de disseny utilitzats pels romans tradueix la perdurabilitat de les formes a través dels temps i revela la riquesa d´aquesta gramàtica formal.

El jardí renaixentista

El Renaixement europeu (segles XV-XVI) s'inicia a Itàlia i marca una etapa important en l'evolució del paisatge humanitzat, especialment a l'art del jardí, on sorgeix la veritable arquitectura del paisatge .

Els jardins tenien una estructura geomètrica estricta, sovint a terrasses, i les plantes tenien un paper fonamental. L'aigua també té una presència central als jardins, perquè irradia una sensació de tranquil·litat. El desenvolupament de les matemàtiques aplicades a la hidràulica va permetre construir sofisticats mecanismes per elevar i guiar l'aigua, creant cascades i nombroses versions de jocs aquàtics .

L'escultura també va adquirir importància en aquesta època, donant sentit a la mitologia grega que, mitjançant imatges, va jugar un paper important en la composició dels jardins. A Portugal, es van començar a utilitzar rajoles per decorar els jardins.

Les espècies dominants en aquesta zona són els rododèndrons i les azalees (Rhododendron).

Jardí barroc

El jardí barroc (segles XVII-XVIII) segueix l'evolució natural del jardí renaixentista. Es produeix un gran auge de l'art de la topiària i els jardins de boix (Buxus sempervirens), amb formes ornamentals cada cop més complexes, formen els anomenats parterres, l'esplendor dels jardins a la francesa.

La hidràulica continua desenvolupant-se i ara juga un paper molt important als anomenats miralls d'aigua , on el reflex permet ampliar la vista, i aquest efecte s'utilitza sovint als jardins centreeuropeus.

En una zona on l'arquitectura barroca té molt de protagonisme, especialment als Solars da Ribeira Lima , aquest parc no podia prescindir d'uns jardins barrocs, on l'espècie predominant en aquest cas és la rosa.

Hivernacle

Els jardins botànics van sorgir a Europa al segle XVI sota la influència dels descobriments, a causa de la necessitat d'aclimatar, classificar i estudiar les propietats de les plantes dels nous continents. El Jardí Botànic pretén reunir una col·lecció sistemàtica de plantes, de manera que els visitants les puguin identificar fàcilment.

El jardí es divideix en tres parts : les plantes herbàcies , incloses les gramínies, dividides en parterres separats per herba; les plantes aquàtiques al llac que envolta l'hivernacle; i les plantes de l'hivernacle, moltes de les quals ara s'anomenen "plantes d'interior" perquè requereixen condicions climàtiques especials per prosperar.

Willem Vandenameele