Batalla de Dirraqui

La batalla de Dirraqui fou un enfrontament que tingué lloc el 18 d'octubre del 1081 entre l'Imperi Romà d'Orient, dirigit per l'emperador Aleix I Comnè, i els normands comandats per Robert Guiscard, duc de Pulla i Calàbria. La batalla fou lliurada davant de la ciutat de Dirraqui , el principal bastió dels romans a l'oest dels Balcans, i fou una victòria normanda.

Després de la conquesta de les possessions romanes a Itàlia i els territoris sarraïns de Sicília, l'emperador romà d'Orient, Miquel VII Ducas , prometé el seu fill en casament a la filla de Robert Guiscard. Quan Miquel fou derrocat uns anys més tard, Guiscard féu servir la seva deposició com a pretext per envair l'Imperi Romà d'Orient el 1081. La desfeta de la flota normanda a mans dels venecians no impedí que les tropes de Guiscard assetgessin Dirraqui. El 18 d'octubre, els normands atacaren un exèrcit romà encapçalat per Aleix I Comnè davant de la ciutat. En la fase inicial de la batalla, l'ala dreta romana aconseguí trencar i posar en desbandada l'ala esquerra normanda. Els mercenaris varegs començaren a perseguir els normands, però se separaren de la força principal i foren massacrats. Els cavallers del centre normand envestiren el centre romà, que fou incapaç de resistir la càrrega. Veient que el centre s'ensorrava, la major part de l'exèrcit romà fugí en desbandada.

Wikipedia