Banyeres del Penedès

Banyeres del Penedès és un municipi situat al centre de la comarca. El terme municipal té una extensió de 12'14 km² . El terreny és suaument ondulat i és drenat per la riera de Banyeres i el torrent de Llorenç. El poble es troba situat a 172 m d'altitud i compta amb una població de 3.044 habitants (any 2013). Dins el terme hi ha, a més, el nucli de Saifores, el de les Masies de Sant Miquel i el del Priorat. Al terme també hi trobem diferents masies disseminades: la Garita Vella, el Mas Roig, la Casa Roja, el Corral d’en Beina, la Casa Murada, Can Canyís, etc.

Començarem la visita per l’església parroquial de Santa Eulàlia, construïda l’any 1684 en substitució d’una de més antiga. De la façana destaquen les tres gàrgoles, tres rosasses petites a la part superior i una de gran a la part central. A la dreta de l’edifici es troba el campanar de torre rectangular, i a mà esquerra hi ha la rectoria, una casa de dues plantes. L’interior de l’església és d’una sola nau amb capelles laterals i a l’altar major hi ha la talla de Santa Eulàlia, del segle XX.

Seguirem el passeig fins al carrer Major, on podrem veure diverses cases emblemàtiques com Cal Ventosa (de l’any 1920), Cal Fontanilles (antic hostal del poble), Cal Figueres (un centre de refugiats durant la guerra de l’any 1936) o Cal Torres.

No ens podem perdre les restes del castell de Banyeres. Està situat al cim del Puig (172 m d’alçada) i fou datat l’any 938. En resta una torre de guaita de planta circular, de carreus irregulars i d’uns 12 m d’alçada.

Per acabar, cal fer una parada per visitar el Museu Josep Cañas (carrer Bisbe Sanahuja, 33), situat a la casa pairal de l’escultor. El Museu aplega una gran recopilació de la seva obra, consistent bàsicament en dibuixos i escultures, però també en les eines i objectes personals que va donar a la vila en què va néixer. S’hi exhibeixen igualment tot un seguit d’estris i d’elements col•leccionats per l’artista al llarg de la seva vida, relacionats sovint amb el treball de la terra i, sobretot, de la vinya i el vi.

També es pot fer una parada a la Cooperativa Agrícola, on l’any 1918 es va inaugurar el primer celler.

Als afores del centre urbà, trobarem la masia Casa Roja, una casa pairal del segle XVII, que actualment té les funcions d’allotjament rural.

Sortirem del poble per la carretera en direcció al Vendrell i trobarem el nucli del Priorat, on destaca l’ermita de Santa Maria, situada al costat del cementiri. Són les restes de l’antic priorat benedictí situat en aquest lloc. Datat l’any 1214, es va restaurar l’any 1949. El temple primitiu, d’una sola nau, era romànic, i posteriorment s’hi van afegir una nau i l’absis al segle XIV, d’estil de transició al gòtic. Damunt el cor hi ha un campanar d’espadanya. A l’interior destaquen la sagristia, dels segles XVII o XVIII; un sarcòfag rectangular de base preromànica de pedra, el sagrari d’estil gòtic, el cadiratge fet de carreus de pedra decorada, els seients destinats als monjos -especialment l’assignat a l’abat, en forma de trona- i les rajoles de terra, de forma quadrada i marcades per l’artesà que les va fer.

Sortim de nou a la mateixa carretera i al davant veurem la finca de la masia de Sabartès, un conjunt compost per una casa senyorial, la casa dels masovers i uns magatzems. Tota la propietat està rodejada per un mur i torres cilíndriques.

Una mica més endavant trobarem el nucli de les Masies de Sant Miquel, amb un conjunt de cases pairals. En destaquen la masia de Can Canyís, la masia de la Garita Vella i, una mica als afores, la Casa Daurada, una masia catalana amb arrels medievals, segons mostra la torre de l’edifici. L’ermita s’hi va construir posteriorment.

L’ermita de Sant Miquel, datada l’any 1766, és d’una sola nau i volta apuntada. L’interior té dos arcs de mig punt de pedra.

Seguint novament per la carretera en direcció al Vendrell, cal fer una parada al nucli de Saifores, on veurem l’ermita de Sant Ponç, datada l’any 1755, de dimensions reduïdes, amb una sola nau i un arc rebaixat.

Passejant pels carrerons d’aquest barri observarem la masia de Cal Mata, edifici datat l’any 1351, amb arrels de masia catalana, que l’any 1970 es va transformar en la seu de la Fundació Marta Mata, i la masia de Cal Garriga, una casa senyorial amb una torre lateral amb coberta de dues vessants i finestres de mig punt.

Què no us heu de perdre?
– El Museu Josep Cañas. És obert els diumenges d’11 h a 14 h. Fora d’aquest horari, es fan visites concertades trucant al 977 67 08 02 o sol•licitant-les al correu: fundacio.josepcanas@banyeres.altanet.org

– La Festa Major de Banyeres, el segon diumenge de juliol, amb la participació de tots els grups folklòrics del poble. La Festa Major petita se celebra el 12 de febrer, per Santa Eulàlia, patrona del poble.

– La Festa Major de Saifores, el primer diumenge de juliol.

– La Festa Major de les Masies de Sant Miquel, el tercer diumenge de juliol.

– Les festes majors del Priorat i de Casa Roja tenen lloc el quart diumenge de juliol i el primer diumenge d’agost, respectivament.

– A Saifores, la Fundació Marta Mata, una casa que ofereix estades per fer formació, colònies de nens, trobades culturals, etc. Cada any s’hi organitza l’Escola d’Estiu del Penedès.

On trobar productes de proximitat? Per a més informació:
http://turisme.baixpenedes.cat/index.php/gastronomia/2013-07-01-08-56-44

Recomanacions:

Abans de començar la visita a Banyeres del Penedès, podeu consultar la pàgina web. Així podreu preparar millor la visita a la població de forma còmoda.

http://www.banyeresdelpenedes.cat

171973