El Pal de Messana

Patrimoni

ES |

Pública

Font: iBeakens

En el moment de la restauració, es desconeixia quina era la situació dels pals del Carmen Flores. L’estudi de les restes de l’aparell original que encara es conservaven al Sayremar I, així com la disposició dels baus i el lliurament del plànol original de les veles per part del net del mestre veler que va confeccionar les veles del Carmen Flores, van aportar la documentació necessària per decidir el lloc més adient on ubicar els pals del Santa Eulàlia.
                           
Les veles del Santa Eulàlia havien de ser, seguint els criteris de restauració definits pel museu, del mateix material que les que duia el pailebot en el moment de la seva avarada, és a dir, cotó. Però aquestes veles tradicionals tenen una vida molt limitada, i s’han de canviar molt sovint; per aquesta raó es va optar per fer veles amb un material tècnic actual, el Dracon, un poliester d’alta tenacitat, de color crema, per imitar la cotonia vella, i amb un tractament de protecció contra els raigs ultraviolats. Aquestes veles costen una quarta part del que costaven les tradicionals, i duren quatre o cinc vegades més, i tot i que en prendre aquesta decisió es perdia una mica del rigor en la restauració, s’assegurava la sostenibilitat del projecte.
                                             
El Santa Eulàlia disposa de 12 veles (les trapezoïdals, es diuen cangrees, per sobre d’elles, unes de triangulars, anomenades escandaloses, i des del bauprès, els flocs i la trinquetina), que en total representen una superfície vèlica de 526,4 m2. 

Més informació

Direcció

Espanya

Publicitat

Més sobre aquest lloc d'interès

Rutes a la zona

Canals relacionats

Publicitat

© 2006-2017 RouteYou - www.routeyou.com