Carrer de Santiago Ramon y Cajal

Introducció:
L'any 1887, un jove metge de 35 anys anomenat Santiago Ramón y Cajal arribà a la ciutat de Barcelona per treballar a la Universitat de Barcelona amb la seva dona, Silveria, i cinc fills. Cajal va desenvolupar, durant els anys de la seva estància a Barcelona, l'anomenada Teoria de la Neurona, per la que l'any 1906 rebé el Premi Nobel de Medicina, compartit amb l'italià Camilo Golgi. Un any després, el 1907, l'Ajuntament de Barcelona va decidir posar el nom de Ramón y Cajal a aquest carrer de Gràcia.

Contingut:
Durant les seves investigacions dutes a terme a Barcelona, Santiago Ramón y Cajal va veure les neurones del sistema nerviós com a cèl·lules individuals i separades, a diferencia de la creença del moment, que les considerava com un una gran xarxa unida. La descoberta de Cajal, no exempta de controvèrsia, li donà fama mundial i l'any 1906, el primer premi Nobel de Medicina i Fisiologia de l'estat espanyol, compartit amb el científic italià Camilo Golgi, que havia desenvolupat el mètode utilitzat per Cajal per tenyir les cèl·lules. Golgi però, no compartia les visions de Cajal i en el seu discurs de acceptació del Nobel va carregar contra l'aragonès i la seva nova teoria, per la qual, irònicament, havia rebut el premi, que no rebutjà. També diu la llegenda que quan el 6 d'octubre de 1906 estant a Madrid Cajal va rebre un telegrama amb la notificació de que havia guanyat el Premi Nobel de Medicina, s'ho va prendre com una broma dels seus estudiants i va anar a dormir. Només es va convèncer l'endemà quan la notícia ja era a tots els diaris. Cajal, que va ser a Barcelona des de 1887 a 1892, va participar a l'Exposició Universal de 1888 exposant el seu treball. Sembla també que Santiago Ramón y Cajal era un treballador incansable i passava llargues hores tancat amb ordres concretes a la seva dona, que mentrestant cuidava dels cinc fills, de no molestar-lo sota cap concepte. Quan era a Barcelona, una de les seves filles es va posar molt malalta i finalment va morir. Diu una altra llegenda que ni tan sols en morir la seva filla, Silveria va voler molestar el seu marit, que va rebre la notícia més tard. També podria ser que Silveria cridés desesperadament Santiago, però aquest, immers en la seva feina, i en un moment crucial de la seva investigació neurològica, no la sentís.

Rutes científiques de Barcelona