Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid

La Cancelleria de Valladolid o també Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Valladolid tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella. Els seus precedents es troben en la Cancelleria —Chancillería— creada per Enric II de Castella el 1371. A finals del segle xv va perdre part de la seva jurisdicció per la creació d'una nova Cancelleria a Ciudad Real, que fou traslladada el 1505 a la ciutat de Granada on es formà la Reial Audiència i Cancelleria de Granada. Va funcionar durant bona part de l'edat mitjana i durant tota l'edat moderna com el més alt tribunal de justícia de la Corona de Castella, amb excepció de les competències que tenia la Sala de Justícia del Consell de Castella. Es diferenciava de les altres senzilles reials audiències castellanes pel fet d'estar presidida per un canceller, fet que li conferia competències de govern, tribunals d'apel·lació, i la possessió del segell reial. Fou suprimida el 1834 a conseqüència de la implantació definitiva del Regne constitucional d'Espanya , recollint les seves competències de tribunal d'apel·lació el Tribunal Suprem d'Espanya; les competències judicials territorials, l'Audiència Territorial de Valladolid, i les competències de govern, el Consell Reial d'Espanya i Índies.

Wikipedia