Cova d'Altamira i art rupestre paleolític del nord d'Espanya

Cova d'Altamira i art rupestre paleolític del nord d'Espanya és la denominació atorgada al grup de divuit coves situades en diferents regions del nord d'Espanya, que són representatives de l'apogeu de l'art rupestre paleolític, desenvolupat a Europa entre els anys 35.000 i 11.000 aC.

La principal d'aquestes coves és la Cova d'Altamira, situada en el municipi de Santillana del Mar a Cantàbria. En ella es conserva un dels cicles pictòrics més importants de la Prehistòria. La major part de les representacions pertanyen als períodes Magdalenià i Solutrià del Paleolític Superior. El seu estil artístic constitueix la denominada escola franc-cantàbrica, caracteritzada pel realisme de les figures representades. La Cova d'Altamira va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 1985. L'any 2008 aquest lloc del Patrimoni de la Humanitat va ser ampliat per incloure d'altres 17 coves situades també en l'àmbit de la cornisa Cantàbrica, en el Nord d'Espanya i que presenten mostres destacades d'art rupestre del Paleolític. Les coves estan distribuïdes en tres comunitats autònomes diferents: deu d'elles a Cantàbria, cinc a Astúries i tres al País Basc.

Wikipedia