Església Sant Pere

En terrenys que antigament pertanyien a Teià, es va formant al llarg dels segles XVII i XVIII un nucli de població al voltant del turó on avui s’aixeca l’església de Sant Pere.

La impossibilitat d’aquests habitants d’assistir a molts serveis litúrgics –per la distància a l’església parroquial de Sant Martí a Teià–, motiva la trobada el 1769 de cent seixanta caps de família a l’hostal de Francesc Mora per demanar al bisbe el permís per construir una església. El gremi de pescadors i mareantes va contribuir econòmicament a la construcció d’aquest primer temple que es consagra l’any 1783, el dia de la festivitat del seu patró Sant Pere. Amb l’aprovació del rei Ferran VII i el vist-i-plau de les autoritats eclesiàstiques, s’aconsegueix finalment la titularitat de parròquia pròpia, independent de la de Sant Martí de Teià (1818).
L’edifici primitiu va ser dissenyat per Miquel Garriga, i poc després degut a l’augment de la població l’amplià el seu fill, Pau Garriga i Matas, quedant acabat el 1817. Anys més tard, Miquel Garriga i Roca –nét i fill, respectivament– duria a terme l’altar major i la capella del Sagrament.

El temple va ser incendiat durant la Guerra Civil i reconstruït posteriorment, quedant enllestit en la dècada dels anys seixanta quan l’arquitecte Marià Ribas construí els dos cossos superiors de la torre del campanar.

Font: http://elmasnouterrademar.cat/esglesia-sant-pere.php

Comentaris Estadístiques

| | Pública