Els baluards

La situació estratègica de les Drassanes respecte a la ciutat va fer que aquest conjunt arquitectònic fos tingut molt en compte a l’hora d’organitzar l’estructura defensiva de Barcelona. La inclusió de l’edifici dins del recinte emmurallat del segle XIV ja demostra l’interès que les autoritats li conferien.
A partir del segle XVI, els baluards van contribuir a millorar aquesta estructura defensiva medieval, basada en muralles i torres que amb la modernització de l’artilleria, començava a quedar-se desfasada.
Els baluards són construccions avançades al cos de la muralla, que permeten salvar els angles morts que es produïen quan els enemics arribaven al peu de la muralla, i en el cas d’estar fortament armats amb canons, també permetien evitar que el foc de l’artilleria enemiga arribés a la ciutat.
A les Drassanes s’hi van construir varis baluards, dels quals actualment només en queden dos: el Baluard del Rei, una enorme construcció que tancava la muralla pel costat de mar i era al lloc on ara hi ha la plaça Drassanes, coneguda també com la plaça del Carbó. Es va construir al segle XVI, i fins a l'obertura de l'avinguda del Paral·lel, a finals del segle XIX, va allotjar les tropes que protegien la drassana.
L’altre baluard, que es conserva pràcticament intacte des que es va construir, al segle XVIII, és el Baluard de Santa Madrona, ubicat a l’actual avinguda del Paral·lel. Allotjava tropes i magatzems al seu interior, i també artilleria a la part superior, avui reconvertida en jardí.
 

Wizpr.guide