El “Centro Barcelonés de Estudios Psicológicos” i Amalia Domingo Soler

Introducció:
En el primer pis del número 20 del carrer Ferlandina hi havia la seu del "Centro Barcelonès de Estudios Psicologicos", un dels centres espiritistes més actius de Barcelona. Com hem dit, aquests centres feien, entre d'altres activitats, molta caritat. Era una caritat secular, de certa inspiració cristiana, però certament no catòlica. També feien, sovint, edicions barates de llibres que d'aquesta manera arribaven a les classes més humils, a les que, a més, instaven a aprendre a llegir i escriure, que sovint era requisit imprescindible per poder participar en les sessions espiritistes. A més, l'espiritisme estava íntimament lligat a moviments progressistes com el cooperativisme, el feminisme, el naturisme o l'escola lliure. De fet, van ser dels primers sectors en parlar d'un ensenyament públic, gratuït i mixt i, en aquest mateix local, van ser part impulsora de la "Sociedad Autónoma de Mujeres".

Contingut:
La "Sociedad Autónoma de Mujeres", una de les primeres organitzacions feministes de Catalunya, va ser fundada per les lluitadores pels drets de les dones obreres Teresa Claramunt i Ángeles López de Ayala i per l'espiritista Amalia Domingo Soler. Domingo Soler va ser una escriptora, poeta i mèdium nascuda a Sevilla i emigrada a Barcelona, on va viure al barri de Gràcia. Era una mèdium peculiar, ja que per contactar amb els esperits no organitzava sessions amb altres persones, sinó que ho feia de forma privada. Sembla que bona part del que escrivia ho rebia dels esperits que parlaven amb ella. Més enllà de l'espiritisme, Domingo Soler va ser molt activa en la defensa i lluita pels drets de les dones, va dirigir la revista espiritista dirigida a dones "La Luz del Porvenir", i va formar la "Sociedad Autónoma de Mujeres". Des del mateix local que el centre espiritista, la "Sociedad Autónoma" va organitzar actes on feminisme i espiritisme es barrejaven, lliçons nocturnes per a dones treballadores i manifestacions anticlericals, com la de la foto, ignorades per la premsa de l'època i com a conseqüència, per la història. I es que Amalia Domingo Soler era molt crítica amb l'Església catòlica i la seva forma d'exercir els valors cristians que els espiritistes acceptaven i veien com a positius. La tomba de Domingo Soler a Montjuïc, on descansa el seu "embolcall corporal", va ser i encara continua sent avui en dia, un lloc de culte espiritista. De fet, els espiritistes van ser, juntament amb els anarquistes, un dels sectors socials que més activament van lluitar per assolir un espai no catòlic en els cementiris. Una altra de les revistes destacades de l'espiritisme a Barcelona va ser "Macrocosmo" que parlava també de naturisme, medicina natural, vegetarisme, nudisme... tot barrejat amb transcripcions de comunicacions amb esperits.

Més informació:
Mònica Balltondre; Andrea Graus (2016). "The city of spirits: Spiritism, feminism and the secularization of urban spaces". A: Oliver Hochadel; Agustí Nieto-Galan (ed.) Barcelona: An Urban History of Science and Modernity, 1888–1929. Routledge.

Rutes científiques de Barcelona