El Palau Nacional i les solucions per pujar a Montjuïc

Introducció:
Pujant des de l'Institut Cartogràfic, ens trobem d'un misteriòs arc de ciment, que mirant aquesta fotografia, descobrim que es tracten de les restes d'un petit funicular que salvava els desnivells de Montjuïc als visitants de l'Exposició per arribar al Palau Nacional, actual Museu Nacional d'Art de Catalunya, edifici central del certamen de 1929.

Contingut:
Aquest petit funicular, que tenia un recorregut d'uns 100 metres i salvava un desnivell de 30 metres, no va ser l'únic funicular estrenat per l'Exposició Internacional. Un any abans, ja pensant en l'esdeveniment, es va posar en funcionament el funicular de Montjuïc, que recorria un traçat similar al que encara recòrrer avui en dia, des del Paral·lel fins a l'Avinguda Miramar. Aquest funicular era molt més llarg, gairebé un quilòmetre de recorregut, evitava un desnivell més important, fins a 80 metres, i arribava fins els 16 km/h, anunciant-se en el seu moment com el més ràpid del món! Pel que fa al Palau Nacional, va ser dissenyat, des de ben al principi, ja en les idees de Puig i Cadafalch, com l'edifici central i emblema de l'Exposició. El projecte finalment va ser encarregat a Eugeni Cendoya i Enric Catà, que van dissenyar un edifici clàssic, grandiloqüent, seguint el més pur estil noucentista del moment. L'edifici va acollir una de les exposicions més importants de l'esdeveniment, amb el títol de "Arte en España". A la sala oval, que encara es pot visitar avui en dia, es va realitzar la inauguració de l'Exposició Internacional, presidida per Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia, secundats pel general Miguel Primo de Rivera. Prop del Palau Nacional, a la part superior de Montjuïc, s'hi concentraven els pavellons d'empreses privades que utilitzaven l'Exposició com a reclam publicitàri. Dos bons exemples, que destacaven per les seves espectaculars torres, van ser la Torre Asland i la Torre Jorba. Asland era una empresa cimentera que va construïr una torre, feta, com no, de formigó, que feia 50 metres d'alçada, amb un mirador i una llum en forma de far adalt de tot. La Torre Jorba era una espècie de torre Eiffel formada per les lletres de Jorba. Feia també 50 metres i hi passaven cotxes per sota! Totes dues van ser desmontades després de l'Exposició.

Més informació:
Ignasi Solà-Morales (1976), L'Exposició Internacional de Barcelona (1914-1929) com a instrument de política urbana. Recerques: història, economia, cultura, núm. 6, p. 135-146.

Rutes científiques de Barcelona