Una Secció Estrangera de Vanguarda

Introducció:
Baixant des de les Columnes a l'esquerra ens trobem amb l'anomenat Pavelló Mies van der Rohe, originalment pensat com el Pavelló d'Alemanya, l'autèntica joia de la Secció Extranjera de l'Exposició Internacional de 1929. La coincidència d'aquesta Exposició a Barcelona amb l'Exposició Iberoamericana a Sevilla va fer que cap dels països americans tinguessin representació a la ciutat comtal, on bàsicament hi havia pavellons de diferents països europeus.

Contingut:
El Pavelló barceloní de Ludwig Mies van der Rohe ha estat considerat una de les obres mestres d'aquest genial arquitecte. Es tracta d'un molt bon exemple d'arquitectura de vanguarda, paradigma de com seria l'arquitectura a la segona meitat del segle XX, i un contrast molt fort amb el que proposaven els arquitectes locals en edificis com el Palau Nacional, que seguia un estil totalment clàssic. Estem davant d'un edifici rectangular, posat sobre un podi de travertí, amb molt poca decoració, tant a l'exterior, on hi trobem uns petits estanys i l'escultura "El Matí" de Georg Kolbe; com a l'interior, on van der Rohe va comptar amb la col·laboració de la seva parella, l'interiorista Lily Reich. Junts també van elaborar una cadira de disseny anomenada Barcelona Chair en motiu del seu pas per l'Exposició. El Pavelló va ser enderrocat després de l'esdeveniment però, l'any 1985, va ser reconstruït a partir dels plànols originals. Altres pavellons estrangers interessants eren el de Romania, que reproduia una casa pairal típica de Transilvania i que després de la Guerra va ser utilitzada per retindre republicans abans de ser enderrocada; el Pavelló de Bèlgica, que reproduia un palau de Malinas, amb una gran torre i que, abans de ser enderrocat als anys 60s, va servir de vivenda per barraquistes de Montjuïc; el Pavelló de Suecia, obra d'avantguarda de Peder Clason amb una torre de fusta, que es va utilitzar per escalfar els hiverns freds de la Guerra Civil i postguerra. El Pavelló va ser reconstruït a Berga on va servir d'escola i va ser derruït als anys 60, per ser altre cop reconstruit l'any 2001 com a Arxiu del Berguedà; el Pavelló dels Regnes Serbi, Croata i Eslové també de fusta, molt vanguandista i amb forma d'estrella, tenia franjes horitzontas blanques i negres, estava al costat del Palau Nacional, va ser enderrocat després de la Exposició. Durant l'Exposició, Barcelona va rebre la visita del Graff Zeppelin alemany, un impressionant dirigible, el més gran de la història de 236 metres d'allargada, que es va passar sobrevolant Barcelona durant una hora a la tarda i una estona més a la nit del 16 de març de 1929. L'arribada del dirigible va ser un esdeveniment a la ciutat, la gent va sortir a saludar; a la nit, els focus d'un vaixell alemany anclat al port i els focus del Palau Nacional el van il·luminar. Després del seu pas per Barcelona, el Graff Zeppelin va completar la primera volta al món d'un dirigible. Malgrat tot, abans de la Segona Guerra, i després d'un accident als Estats Units, aquests aparells van ser majoritàriament desmantellats.

Més informació:
L. Lizondo Sevilla; I. Bosch Reig; J. Santatecla Fayos (2010). Recuperación del legado cultural arquitectónico de las exposiciones de Mies van der Rohe y Lilly Reich: la exposición internacional de Barcelona de 1929. Arché, vol. 4-5, p. 325-332.

Rutes científiques de Barcelona