Ictíneo II

L'Ictíneo II fou el segon submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol . Fou el primer submarí propulsat a vapor el 2 d'octubre de 1864. Feia 14 metres de llargada, 2 metres d'amplada per 3 de profunditat i tenia un volum de 29 m3. Fou construït amb fusta d'olivera i reforços de roure i una capa de 2 mil·límetres de coure. A la part superior tenia una coberta d'1,3 metres d'ample amb tres ulls de bou amb vidres de 10 cm de gruix i 20 cm de diàmetre. Des de la torreta es controlava el timó mitjançant un engranatge de cargol sense fi.

Quatre compartiments estancs de 8 m3 situats simètricament a banda i banda garantien la flotabilitat del submarí quan aquests estaven buits. Aquests compartiments podien ser inundats a voluntat per tal de submergir-se. Emergir a la superfície s'aconseguia injectant aire als compartiments amb una bomba. Un pes que es desplaçava longitudinalment a través d'un rail permetia mantenir l'horitzontalitat durant la navegació submarina. Aquest mecanisme era controlat pel timoner. El submarí tenia un mecanisme d'escapatòria que permetia deixar anar llast i emergir a la superfície en cas d'emergència.

Wikipedia