El Monestir de San Clemente conté un tros de la història de la ciutat de Sevilla . D'una banda conté els records d'esdeveniments importants del món àrab i d'altra banda la història i l'art de la ciutat.

El 23 de novembre de 1248, festivitat de Sant Climent, el rei Ferran III el Sant va entrar a la ciutat després de conquerir Sevilla. En commemoració d'aquest fet, es va fundar el monestir reial de San Clemente, de l'orde del Cister. Tanmateix, la primera menció certa del monestir de San Clemente, format per una comunitat religiosa encapçalada per una abadessa, data del 1284.

El monestir va viure períodes foscos durant la invasió francesa i els posteriors problemes econòmics, dels quals va aconseguir sobreviure per convertir-se en un lloc d'artistes. La història del monestir abasta més de set segles i durant aquest temps ha passat per moltes etapes diferents.

Entre les nombroses obres d'art, destaquen l' espectacular retaule major , estructurat en dos trams, tres carrers, una golfa doble i un banc; el retaule de Sant Joan Evangelista, on el Baptista exposa les claus estètiques i iconogràfiques del manierisme sevillà; la Mare de Déu dels Reis, que té el model de la que es conserva a la Capella Reial de la catedral i datada a finals del segle XIII, mentre que el Nen és una obra del segle XVIII; i el sostre de fusta, format per cinc plafons decorats amb una densa xarxa d'encaix d'estil mudèjar tradicional.

El monestir també destaca pels diferents productes de rebosteria que elaboren les germanes a la seva fleca . El monestir també ofereix una casa d'hostes monàstica, un lloc ideal per passar uns dies de pregària i retir.

Willem Vandenameele