Convent San Leandro - Sevilla

El Monestir de San Leandro pertany a l'orde de les germanes ermitanes agustines, va ser fundat l'any 1369 i la construcció de l'actual església es va acabar al segle XVI i reformada al segle XVIII.

L'entrada al monestir es fa per una senzilla porta que s'obre a una petita plaça davant de l'església de Sant Ildefons, que dóna a un petit pati les parets del qual contenen l'entrada principal, el saló i el torn. Són molt famosos els dolços que s'elaboren al taller, sobretot les yemas de San Leandro, un autèntic petó de l'àngel. També fan adorns d'església i altres manualitats.

L'edifici és de planta quasi quadrangular, amb tres façanes exteriors. Té dues galeries amb petits pilars metàl·lics i una tercera amb columnes. Al seu voltant hi ha l'entrada principal i els salons, així com el torn. Darrere de l'entrada principal hi ha una entrada d'arc que condueix al claustre. Aquest, també conegut com el 'gran pati' o 'pati central' , té una estructura en forma de diamant, amb una doble galeria d'arcs perpendiculars a la planta baixa i arcs de mig punt a la planta superior. Al centre del pati hi ha una interessant font poligonal amb un bol central.

L' església actual, construïda a finals del segle XVI, està coberta amb una cúpula semicircular sobre penxines. A l'interior de l'església, a més de l' interessant mobiliari, hi ha una preciosa porta de l'any 1729.

La part més cridanera de l'edifici és la zona que inclou la cantonada entre el carrer Zamudio i la plaça de Sant Ildefons, coneguda com a <del obrador> . Aquí hi ha les sales destinades a l'elaboració dels dolços típics d'aquest monestir, al voltant d'un pati conegut com a <San José>.

Un altre nucli interessant és el noviciat. Aquest també s'organitza al voltant d'un pati i es troba a la part posterior de la parcel·la, amb façana cap al carrer Caballerizas.

Willem Vandenameele