Comtat de Boulogne

El comtat de Boulogne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, establerta a l'entorn de la ciutat de Boulogne-sur-Mer que va formar un pagus romà i que és coneguda a França com a Boulonnais . Probablement els primers comtes foren nomenats per fer front als atacs normands. El comtat fou ocupat pel comte Balduí II de Flandes el 896, i va passar per herència el 1151 a la casa de Blois, el 1180 a la de Lorena, i el 1216 a la de Dammartin; a la mort vers el 1260 de la comtessa Matilde II, només va deixar un fill que va renunciar als seus feus francesos i es va instal·lar a Anglaterra, i l'herència fou reclamada per diversos pretendents: Adelaida de Brabant que era filla de Mafalda de Boulogne, ; Enric de Brabant, nét de Mafalda de Boulogne i d'Enric I de Brabant i fill d'Enric II de Brabant; Joana de Dammartin, neboda de Renaud de Dammartin; i Lluís IX de França, rei de França, nebot de Felip I de Clermont. Els Estats de França van decidir la legitimitat a favor d'Adelaida. Amb Adelaida el comtat va passar a la branca sorgida del seu segon marit Guillem X d'Alvèrnia, i va restar en mans dels comtes d'Alvèrnia fins al 1437 quan va passar a la casa de La Tour d'Auvergne. El 1477, Bertran II de Boulogne i VI de la Tour d'Auvergne va intercanviar el comtat pel Lauragais que li va cedir el rei Lluís XI de França, i Boulogne va passar a la corona francesa.

Wikipedia