Abadia de Sant Albà

La catedral abadia de Sant Albà és una església de culte anglicà que anteriorment formava part d'una abadia benedictina dedicada a sant Albà de Verulamium i els autòctons l'anomenen senzillament "l'abadia". Al voltant d'aquesta comunitat monacal va sorgir una població homònima, l'actual Saint Albans, que pertany al comtat de Hertfordshire ; mentre que la diòcesi d'aquesta catedral depèn de la província eclesiàstica de Canterbury.
Al segle XVI l'abadia va ser destruïda i només va romandre l'església, que el 1877 després de moltes reparacions, va rebre el grau de catedral. És la segona catedral més gran d'Anglaterra.

Segons narra Beda, Albà era un home que va acollir a casa seva un sacerdot anomenat Amfibal que fugia de les persecucions decretades contra els cristians. Albà, impressionat per la fe i la pietat del sacerdot, es va convertir al cristianisme i quan temps després es van presentar els soldats buscant Amfibal, Albà es va posar la capa de l'altre i es va fer passar per ell. Un jutge el va sentenciar a ser decapitat. El dia que anaven a fer complir la sentència el van portar per un camí que travessava un riu , a unes 500 passes van pujar dalt d'un turó i, quan van arribar al cim, Albà va pregar demanant aigua, ja que estava molt assedegat per l'esforç. Just en aquest indret va brollar una deu, el primer fet miraculós. Al botxí que li va tallar el cap li van caure els ulls al terra, un altre fet extraordinari. El cap va rodolar turó avall i on es va aturar va brollar una altra deu i en aquest punt és on està situada la catedral. La font encara brolla i s'anomena Halywel.

Wikipedia