Deira

Deira fou un regne anglosaxó que va existir entre els segles VI i VII i va estar situat al nord-est del que avui dia és Anglaterra. Limitava amb el regne de Bernícia al nord, amb qui finalment s'uní per formar Northúmbria, amb les terres dels britons a l'oest i amb Mèrcia al sud. El mot Deira és de procedència britona i, si bé no hi ha consens sobre el seu origen exacte, s'especula que podria provenir de la paraula Deifr que significa "aigües", o bé de la paraula Daru que significa "roure" igual com el nom del riu al voltant del qual es van establir, i voldria dir "la gent del riu Derwent".
No ha quedat constància de cap informació referent a la creació del regne de Deira. No obstant això, hauria d'haver-se format després de la marxa dels romans de la zona, l'any 410 i abans de la fundació de Bernícia, l'any 500, doncs la teoria més acceptada és que aquest últim regne fou en gran part creat per colons provinents de Deira. El primer rei del qual es té informació és Ælla, que regnà entre els anys 559 o 560 i el 588. Uns anys després de la seva mort, el 604, Etelfred de Bernícia s'annexionà Deira per la força, unint tots dos regnes sota el nom de Northúmbria.

Wikipedia