Assassinat de Juli Cèsar

L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores . Liderats per Gai Cassi Longí i Marc Juni Brut , van matar Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l'any 44 aC . Cèsar s'havia fet declarar "dictador perpetu" pel Senat, i molts temien que l'acumulació de poders conduïra a un règim tirànic. El buit de poder posterior a l'assassinat va portar a la Tercera guerra civil romana, en què els liberatores van ser derrotats. Posteriorment el fill adoptiu de Cèsar, Octavi August, va decidir declarar-se emperador, posant fi al període republicà a Roma. Aquest episodi va ser recollit per Plutarc i Suetoni.

Després d'obtenir la victòria a la guerra civil contra Pompeu i els optimates, el Senat va concedir a Juli Cèsar nombrosos honors. Per substituir els senadors que havien mort oposant-se a ell, Cèsar va escollir partidaris seus, i encara va augmentar el nombre de senadors fins a 900 fent que l'aristocràcia senatorial veiés reduït el seu prestigi i els vots es decantessin sempre a favor seu. Com que havia perdonat tots els que havien lluitat contra ell a la guerra, els seus detractors tampoc gosaven oposar-s'hi obertament per por de represàlies o de ser acusats de desagraïts.

Mehr Informationen

Reaktionen Statistiken

| | Öffentlich | Deutsch • Englisch • Französisch • Italienisch