Ducat de Luxemburg

El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg. El 1354 el comtat de Luxemburg fou elevat a ducat per Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic en favor del seu germà.

El ducat fou integrat als Països Baixos borgonyons fins al 1549 quan va passar al govern dels Països Baixos dels Àustries. El 1581 el govern es va dir Països Baixos Meridionals al separar-se la part septentrional. El 1718 Luxemburg va quedar dins els Països Baixos Austríacs. Del 1795 al 1815 fou part del departament de Forêts de la revolució i l'imperi; de 1815 a 1890 Luxemburg fou una possessió personal del Rei dels Països Baixos; el rei Guillem III dels Països Baixos va morir sense descendència masculina viva i el va succeir la seva filla Guillemina dels Països Baixos que no podia optar a la successió a Luxemburg on regia la llei sàlica, i el ducat va passar a Adolf de la família dels antics ducs de Nassau que foren grans ducs de Luxemburg. La llei sàlica fou suprimida a l'inici del segle XX.

Wikipedia