Caiguda de Gal·lípoli

La caiguda de Gal·lípoli, conquerida pels otomans, va ocórrer el març de 1354. Després de patir durant mig segle una sèrie de derrotes en mans dels otomans, els bizantins havien perdut gairebé totes les seves possessions a Anatòlia. L'accés al mar Egeu i al mar de Màrmara significava que els otomans ara podrien posar en pràctica la conquesta del Peloponès, Grècia i més cap al nord, Sèrbia i Hongria.

Durant la guerra civil bizantina de 1352-1354, els mercenaris turcs, es van aliar amb l'emperador Joan VI Cantacuzè, van saquejar la major part de la Tràcia bizantina i el 1352 van ocupar la petita fortalesa de Tzympe, a prop de Gal·lípoli. El 2 de març de 1354, l'àrea va ser sacsejada per un terratrèmol que va destruir centenars de llogarets i pobles de la zona. A Gal·lípoli gairebé tots els edificis van ser destruïts, fet que va forçar als habitants grecs a abandonar la ciutat. Al cap d'un mes, Suleiman, fill del sultà otomà Orhan I, va portar tres mil soldats i totes les famílies turques que va poder trobar a la part d'Àsia; amb tots ells, va ocupar la ciutat i la va convertir, al cap de pocs mesos, en un bastió important.

Wikipedia