Batalla de Zela

Després de la derrota de les forces ptolemaiques a la Batalla del Nil durant la Segona guerra civil romana i de coronar Cleòpatra com a reina d'Egipte, Juli Cèsar es va dirigir a Roma no per mar, sinó per Orient a través de Síria, Cilicia i Capadòcia, per restablir l'ordre en les fronteres d'Àsia Menor, lluitant contra Farnaces II, que havia derrotat a Gneu Domici Calví Màxim II i el seu petit exèrcit de romans i aliats a la batalla de Nicòpolis, per cometre a continuació atrocitats contra els presoners de guerra romans i la població civil romana de la regió. En saber que Cesar s'acostava, va enviar emissaris a buscar una pau que Cèsar va negar rotundament.

L'exèrcit pòntic es va posicionar a prop de la ciutat de Zela, situada sobre un turó, i els homes de Juli Cèsar atrinxeraven el seu propi campament en un terreny elevat proper, desplegades les quatre legions, la VI a la dreta, la legió Pontica, la legió de Deiotaro i, finalment, la XXXVI legió a l'esquerra.

Wikipedia