Campanar de Gracia

Introducció:
L'any 1864, l'arquitecte Antoni Rovira i Trias (1816-1889), autor entre molts altres edificis del Museu Martorell, va dissenyar el Campanar de Gràcia, que sent una torre de més de trenta metres d'alçada, té la peculiaritat de ser un campanar no eclesiàstic, sinó civil. Aixecat degut a l'absència d'un gran campanar a Gràcia, va esdevenir un símbol de resistència i reivindicació dels veïns poc després de la seva construcció. El rellotge de la torre va ser construït pel rellotger suís Albert Billeter, a qui coneixerem en una altra parada d’aquest itinerari.

Contingut:
L'abril de 1870, les dones de la vila van fer una gran foguera al costat Campanar de Gràcia, que havia estat construït sis anys abans, amb els registres d'habitants de Gràcia, extrets de la Casa de la Vila, situada just davant. Era la "Revolta de les Quintes”, que ja s'havia estès per diversos pobles del voltant, i que volia evitar la crida a files d'una cinquena part dels mossos per enviar-los a la Guerra de Cuba. Les dones no volien que, altre cop, se'ls enduguessin els seus fills o marits. La Campana de Gràcia, anomenada “La Marieta”, va tocar a sometent sense parar durant la revolta. L'exercit espanyol va dur a terme un setge al barri i, amb la intenció de fer callar la campana, va bombardejar repetidament el Campanar, que no va caure de miracle. Sis dies més tard, la rebel·lió havia finalitzat i “la Marieta” i amb ella el Campanar, es va convertir en un símbol de la lluita revolucionària del barri. Majoritàriament habitada per obrers i propietaris de petits comerços, Gràcia es va convertir poc a poc en un dels llocs més reivindicatius de la ciutat. Diferents revoltes i revolucions es succeïxen en el convuls període que s'allarga fins la Guerra Civil Espanyola. Pel que fa al Campanar, es tracta d'una torre octogonal, amb una base quadrada amb una font, on l'absència de Cristianisme ens fa destacar uns relleus que a mitja torre evoquen als diferents signes del zoodiac. A l'interior, una escala en espiral sense replans permet arribar a la maquinària del rellotge i així contemplar una magnífica vista del barri. El rellotge té quatre cares, quatre esferes, ja que, d'aquesta manera, podia ser vist des de tots els racons de la vila.

Rutes científiques de Barcelona