Camp de les Corts

El Camp de les Corts (denominació provinent del barri barceloní del mateix nom) fou el terreny de joc del FC Barcelona entre els anys 1922i 1957 i va ser testimoni del creixement i consolidació del club blaugrana, de molts dels grans èxits de la seva història, però també d'episodis i períodes difícils per al club. El terrreny de joc tenia unes mesures de 101 x 62 metres i va ser obra dels arquitectes Santiago Mestres i Josep Alemany. L'aforament del camp de les Corts va evolucionar des dels 25.000 espectadors inicials fins als 60.000 abans de ser enderrocat a la dècada dels seixanta.

L'incident de la Marxa Reial

El dia 24 de juny de 1925, el Camp de les Corts és escenari i testimoni d'un episodi que ha passat a la història del club blaugrana.

El club havia organitzat un partit contra el CE Júpiter en homenatge a l'Orfeó Català. Inicialment l'autoritat governativa no va concedir el permís i això va provocar que el dia del matx una gran quantitat d'aficionats i catalanistes es concentressin a les Corts. Finalment concedida l'autorització prèvia, i abans de començar el matx amb el públic a les graderies, la banda de música de la British Royal Marine (ancorada aquells dies en el port de Barcelona) va interpretar els himnes espanyol i britànic. El públic va xiular sorollosament mentre sonava la Marxa Reial i, ben al contrari, va aplaudir el God Save The Queen britànic. L'autoritat governativa, enfurida per l'incident, no trigà en reaccionar contra el club i en represàlia pels fets, el Camp de les Corts fou clausurat per a una durada de sis mesos, finalment reduïda a tres. El president Joan Gamper va presentar la dimissió.

Rik Gabriëls