Interior de la catedral de Palerm

L'interior va ser modelat per les reformes a finals del segle XVIII de Ferdinando Fuga.

La catedral va ser construïda com una basílica clàssica en forma de creu llatina. Els pilars amaguen les columnes que originalment sostenien els arcs entre la nau i les naus laterals.

L'interior conté algunes estàtues valuoses , com la Mare de Déu amb el Nen de marbre de Francesco Laurana l'any 1469 i la Mare de Déu de l'Escala d'Antonello Gagini de 1503 a l'altar de la nova sagristia.

A la dreta del cor hi ha la capella de Santa Rosalia. Les relíquies de la patrona de Palerm es guarden en una urna de plata del 1632. Altres urnes de plata guarden les relíquies de Santa Cristina i Santa Ninfa.

Les tombes reials es troben en una capella en un passadís lateral.

El "tresor de la catedral" s'exposa a les sales de la Sagristia dels Canonges. L'any 1638, l' estàtua de Santa Rosalia de Bartolomeo Travaglia es col·loca a la sala d'entrada del "Hisenda".

Al pis, a partir de la capella de San Francesco di Paola, comença el rellotge de sol creat l'any 1801 per l'astrònom teatí abat Giuseppe Piazzi, un dels vuit existents a Sicília.

La cripta conté els sarcòfags dels arquebisbes de Palerm, dels quals alguns són sarcòfags romans reutilitzats. La peça més destacada de la col·lecció és la corona , que es va inspirar en la corona de l'emperador bizantí.

Willem Vandenameele